Title Image

Història de la vall

El municipi de Navès ha estat habitat des de molt antic. S’hi poden anar resseguint traces des d’època prehistòrica, ibèrica i, darrerament, s’han començat a estudiar també restes d’època romana

La Vall d’Ora va formar part des del segle VIII del comtat d’Urgell

Aquest comtat s’estenia pel que actualment és Andorra, part de l’Alt Urgell i del Solsonès, un bon sector de la Noguera, el Pallars Jussà, la Segarra i el Bages. A partir de 1150, i a través d’enllaç matrimonial, va passar a dependre primer del vescomtat, després del comtat i després del ducat de Cardona, enquadrant-se, ja en el segle XV, en el terme castral de Castelló.

L’administració eclesiàstica de la vall va correspondre igualment a l’antic bisbat d’Urgell i el deganat de la Vall de Lord, dins la parròquia de Sant Andreu de la Móra, sufragània de Santa Eulàlia de la Vall. A partir, però, de l’any 1592 van passar a dependre del nou bisbat de Solsona creat aleshores.

Estudi de la Vall d’Ora en època medieval parteix de dos documents referents al monestir de Sant Pere de Graudescales, on es detallen alguns dels indrets de la vall i on ja apareixen esmentats els molins, sense poder precisar de quins es tracta:

  • La consagració de l’església de Sant Pere de Graudescales, feta pel bisbe Nantigís de la Seu d’Urgell. Signada el 3 de desembre de l’any 913.
  • La fundació del monestir de Sant Pere de Graudescales, signada el 6 de novembre de l’any 960.

De fet, hi havia hagut fins a vuit molins, alguns dels quals, com s’acaba de veure, es poden remuntar fins al segle X.

L’avenç que l’aplicació de l’energia hidràulica havia suposat en la mòlta de cereals per a la pagesia aloera es va veure estroncada amb la implantació  de la senyoria castral a partir de mitjan segle XI. Ben aviat, els nous senyors dels castells van fer de la moltura dels cereals un monopoli que forçava als seus vassalls a moldre en els seus molins a canvi de lliurar una part de la mòlta.

La tinença i explotació d’aquests complexos moliners era cedida pels senyors en mans de segons a canvi del pagament d’una renda anual. I és per això mateix que des de la baixa edat mitjana constatem la titularitat dels dos molins que avui podem visitar, a favor de les cases i masos Solà i Pujol, masos que podem fer recular també a cavall entre els segles XIII i XIV.

Els masos Solà i Pujol

La tinença i explotació d’aquests complexos moliners era cedida pels senyors en mans de segons a canvi del pagament d’una renda anual. I és per això mateix que des de la baixa edat mitjana constatem la titularitat dels dos molins que avui podem visitar, a favor de les cases i masos Solà i Pujol, masos que podem fer recular també a cavall entre els segles XIII i XIV. Totes dues cases  farien de l’activitat molinera una renda complementària les tradicionals tasques agropecuàries de les seves respectives  heretats i terres.

El desdoblament dels masos

En el decurs del segle XIV es dóna el desdoblament de l’heretat Solà amb una segona casa encapçalada per un cabaler, en un procés molt característic d’aquella època derivat de la necessitat d’encabir-hi els fills secundogènits. Això explica el perquè a tot el llarg del segle XV pareixen documentats sempre dos caps de casa amb el cognom Solà. A partir de l’any 1502, es documenta l’arribada del cognom Miró en aquesta segona casa dels Solà raó per la qual, a partir de llavors, es coneixerà com la casa del Miró (actual Riuet).

La fragmentació experimentada pel mas Solà a l’alba del segle XVI amb la divisió de la seva heretat entre la casa matriu i la nova casa dels Miró es va veure reflectida en el molí: trobem la titularitat compartida de les seves moles per part dels Solà i dels Miró. De les dues moles que hi havia a l’actual molí de can Guirre (el molí del Solà), una seria del mas Solà i l’altra del mas Miró.